Miranda de Santa Magdalena

Cal tenir en compte que l'activitat a Strava pot tenir petits canvis respecte el mapa següent.

La ruta comença al Passeig Ronda, on hi ha un aparcament públic o, en cas de no trobar-hi lloc, diverses places d’aparcament gratuïtes als voltants. Pugem pel carrer fins arribar al carrer de la Muntanya, on girem a l’esquerra i el seguim fins al carrer de Pau Bertran, on tornem a girar a l’esquerra. Continuem pel carrer fins arribar a un camí de terra.

Seguim aquest camí fins arribar a una cruïlla situada al final d’un mur de pedra, aproximadament a 1 km de l’inici de la ruta. Aquí agafem el camí de la dreta, que es va estrenyent a mesura que entrem a la zona més boscosa. En aquest punt comencem a pujar per un camí de pedra fixa, ben condicionat per a aquest tipus d’activitat. El traçat no té pèrdua durant pràcticament 1,5 km. En aquesta primera part del recorregut passarem per la Taca de Montserrat.

Després de 2,7 km arribem al primer punt conflictiu. Cal agafar el camí de l’esquerra, que segueix el perfil de la muntanya. És important tenir en compte que, just després d’aquest gir, a l’esquerra, hi ha una drecera que no hem d’agafar. Després de recórrer 3,4 km, moment en què ja acumularem uns 400 m de desnivell positiu, agafarem, ara sí, la drecera que puja cap a l’ermita de Sant Joan, situada a l’esquerra. Seguim la drecera fins situar-nos als peus de l’ermita i agafem el corriol, sense grimpar la roca, ja que el pas queda clarament a la seva dreta.

Al final del corriol trobem unes escales, cada cop més pronunciades. És recomanable vigilar bé cada passa i ajudar-se de les cordes per evitar entrebancs. Al final de les escales apareixen les restes de l’ermita de Santa Magdalena, des d’on cal continuar pujant cap a l’esquerra. Arribem a un primer cim de nom que desconec, marcat amb una petita fita (a data 10 de gener de 2026). És important seguir pujant cap a l’esquerra i no quedar-se a mig camí per assolir Miranda de Santa Magdalena (1132 m). Aquest últim tram, d’uns 300 m, té un pendent mitjà del 25%.

Per baixar desfem el camí de pujada. Es pot aprofitar per acostar-se a les restes de l’ermita de Sant Onofre, situades just en acabar el primer tram d’escales, a la dreta, adossades a la paret de la muntanya. Aquesta ermita va ser erigida al segle XV i destruïda per l’exèrcit francès l’any 1812.

Durant la baixada cal estar atent per evitar relliscades. Tot i això, es tracta d’una drecera molt més còmoda que d’altres d’aquesta mateixa cara de la muntanya, amb poca pedra trencada i pràcticament sense sorra, que acostuma a ser el principal factor de les relliscades.

Aclariments

• És molt important tenir en compte que no està permès l’accés al barri del Pujolet durant el cap de setmana. L’entrada està controlada mitjançant càmeres de videovigilància.
• En determinades èpoques de l’any cal extremar l’atenció per no passar per alt les dreceres, ja que la frondositat de la vegetació pot dificultar-ne la visibilitat.